Animal:

Els animals (Animalia o Metazoa) són un grup d'organismes eucariotes gairebé sempre multicel·lulars. En un registre més científic, també se'ls pot denominar metazous. Es tracta d'organismes heteròtrofs^[1] que generalment digereixen l'aliment dins una cambra interna, cosa que els diferencia de les plantes i les algues. També es diferencien d'altres grups eucariotes com les plantes, les algues i els fongs perquè manquen de paret cel·lular.^[2] Tots els animals són mòtils,^[3] tot i que només en determinats moments de la vida. En la majoria d'animals, els embrions passen per una fase de blàstula, una característica única dels metazous.

En el llenguatge col·loquial, se sol utilitzar animal per a referir-se a tots els animals excepte els humans però s'ha de tenir en compte que des d'un punt de vista científic l'ésser humà és una espècie més del regne Animalia. La causa és que s'assumeix que l'home és l'únic animal racional, o dotat de raó.

Amb poques excepcions, més notables en les esponges (fílum Porifera), els animals tenen cossos diferenciats en teixits separats. Aquests inclouen músculs, que poden contreure's per controlar el moviment, i un sistema nerviós, que envia i processa senyals. Hi sol haver també una cambra digestiva interna, amb una o dues obertures. Els animals amb aquest tipus d'organització són coneguts com a metazous o eumetazous quan el primer terme s'empra per a denominar els animals en general.

Tots els animals tenen cèl·lules eucariotes, envoltades d'una matriu extracel·lular característica composta de col·lagen i glicoproteïnes elàstiques. Aquesta s'ha de calcificar per formar estructures com a petxines, ossos i espícules. Durant el desenvolupament forma una carcassa relativament flexible per la qual les cèl·lules es poden moure i reorganitzar-se, fent possibles estructures més complexes. Això contrasta amb altres organismes multicel·lulars com les plantes i els fongs, les cèl·lules del qual romanen el lloc mitjançant parets cel·lulars, que desenvolupen un creixement progressiu.

Característiques principals

Funcions vitals

Les funcions vitals són les que tenen com a finalitat respondre a les necessitats bàsiques de la vida. En la majoria d'animals, les funcions vitals estan controlades per hormones.

Fílums

El regne animal se subdivideix en una sèrie de grans grups denominats fílums (l'equivalent de les divisions del regne vegetal); cadascun correspon a un tipus d'organització ben definit, tot i que n'hi ha alguns amb filiació controvertida. En el següent quadre es llisten els fílums animals i les seves característiques principals:

Orígens i registre fòssil

Generalment es considera que els animals evolucionaren d'un eucariota flagel·lat. Els seus parents vivents coneguts més propers són els coanoflagel·lat, flagel·lats amb collar que tenen una morfologia semblant a la dels coanòcits de determinades esponges. Els estudis moleculars classifiquen els animals al si del grup dels opistoconts, que també inclouen els coanoflagel·lats, els fongs i uns quants protists paràsits de mida petita. El nom deriva de la ubicació posterior del flagel en les cèl·lules mòtils, com en la majoria d'espermatozous dels animals, mentre que els altres eucariotes tendeixen a tenir flagels anteriors.

Els primers fòssils que podrien representar animals aparegueren a finals del Precambrià, fa uns 610 milions d'anys, i són coneguts com a organismes ediacarans o vendians. Tanmateix, resulta difícil relacionar-los amb fòssils més recents. Alguns podrien representar precursors dels fílums moderns, però poden ser grups separats, i podria ser que ni tan sols no fossin animals. A part d'aquests éssers vius, la majoria de fílums animals coneguts aparegueren més o menys alhora durant el període Cambrià, fa uns 542 milions d'anys. Encara es debat si aquest esdeveniment, anomenat "explosió cambriana", representa una divergència ràpida entre els diferents grups o simplement un canvi de les condicions que féu possible una major fossilització. Tanmateix, alguns paleontòlegs i geòlegs suggereixen que els animals aparegueren molt abans del que es creia anteriorment, possiblement fins i tot fa mil milions d'anys. Icnofòssils com ara pistes i caus descoberts en estrats tonians indiquen la presència de metazous triploblàstics amb forma de cuc, més o menys igual de grans (uns 5 mm d'ample) i complexos que els cucs de terra.^[9] A més, durant l'inici del període Tonià, fa uns mil milions d'anys, hi hagué un descens en la diversitat dels estromatòlit que podria indicar l'aparició d'animals pasturadors durant aquest temps, car els estromatòlits augmentaren en diversitat després que les extincions de finals de l'Ordovicià i del Permià extingissin grans quantitats d'animals marins pasturadors, i disminuïren després que les poblacions animals es recuperessin. El descobriment que pistes molt similars a aquests icnofòssils primitius són produïdes avui en dia pel protist unicel·lular gegant Gromia sphaerica posa més en dubte la seva interpretació com a prova d'una evolució animal primerenca.^[10]^[11]

Filogènesi

El sigüent cladograma representa les relacions filogenètiques entre els diversos fílums animals. Està basada en Brusca & Brusca (2005);^[12] es tracta d'una hipòtesi filogenètica "clàssica" en la què es reconeixen els grans clades admesos tradicionalment (pseudocelomats, articulats, etc.) i assumeix la teoria colonial com l'explicació sobre l'origen dels metazous.

Segons el punt de vista que s'acaba d'exposar, els bilateris se subdivideixen en quatre grans llinatges:

Les modernes tècniques de suqüenciació de bases de l'ADN junt amb la metodologia de la cladística han permès reinterpretar les relacions filogenètiques de los diferents fílums animals, el que ha produït una revolució en la seva classificació; encara no hi ha un acord unànime sobre el tema, però són cada vegada més els zoòlegs que admeten la nova classificació, que és la representada el taxobox d'aquest article; així, la majoria de bilateris sembla que pertanyen a un d'aquests quatre llinatges:

Organismes model

Degut a la gran diversitat dels animals, resulta més econòmic pels científics estudiar un nombre limitat d'espècies elegides per tal de poder traçar relacions a partir del seu treball i extrapolar conclusions sobre com funcionen els animals en general. Com que és fàcil de mantenir i criar, la mosca del vinagre (Drosophila melanogaster) i el nematode Caenorhabditis elegans han estat des de fa molt de temps els organismes model metazous estudiats més intensament, i foren uns dels primers éssers vius en ser seqüenciats genèticament. Això fou facilitat per la mida tan petita del seu genoma, però un problema d'això és que com que han perdut molts gens, introns i lligaments, aquests ecdisozous no poden revelar gaire sobre l'origen dels animals en conjunt. L'abast d'aquest tipus de l'evolució dins del superfílum serà revelat pels projectes genoma actualment en progrés. L'anàlisi del genoma de Nematostella vectensis ha subratllat la importància de les esponges, els placozous i els coanoflagel·lats, també en curs de seqüenciació, a l'hora d'explicar l'arribada de 1.500 gens ancestrals únics als eumetazous.^[13]

Una anàlisi de l'esponja homoscleromorfa Oscarella carmela també suggereix que l'últim avantpassat comú i els animals eumetazous era més complex del que s'assumia anteriorment.^[14]

Altres organismes model del regne animal inclouen el ratolí domèstic (Mus musculus) i el peix zebra (Danio rerio).

Història de la classificació

Aristòtil dividí el món vivent en animals i plantes, esquema que fou seguit per Carl von Linné a la seva primera classificació jeràrquica. Des d'aleshores, els biòlegs han començat a emfatitzar les relacions evolutives, de manera que aquests grups han estat restringits en certa mesura. Per exemple, els protozous microscòpics inicialment foren considerats animals perquè es movien, però actualment se'ls tracta separadament.

En el sistema original de Linné, els animals eren un d'entre tres regnes, dividits en les classes Vermes, Insecta, Pisces, Amphibia, Aves i Mammalia. Des d'aleshores els quatre últims grups han estat units en un únic fílum, el dels cordats, mentre que les altres classes han estat separades.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Bergman, Jennifer. «Heterotrophs» (en anglès). [Consulta: 30 de setembre de 2007].
↑ Davidson, Michael W. «Animal Cell Structure» (en anglès). [Consulta: 20 de setembre de 2007].
↑ Saupe, S.G. «Concepts of Biology» (en anglès). [Consulta: 30 de setembre de 2007].
↑ National Zoo. «Panda Classroom». [Consulta: 30-09-2007].
↑ T. Syed i B. Schierwater (2002), "Trichoplax adhaerens: discovered as a missing link, forgotten as a hydrozoan, re-discovered as a key to metazoan evolution", Vie Milieu 52 (4): 177–187, <http://ecolevol.de/pubs/2002/syed-schierwater-VM2002b.pdf>
↑ El nombre d'espècies és aproximat i varia segons les fonts; les dades d'aquesta taula estan basades en Brusca & Brusca, si no s'indica el contrari: Brusca, R. C. & Brusca, G. J., 2005. Invertebrados, 2a edició. McGraw-Hill-Interamericana, Madrid (etc.), XXVI+1005 pp. ISBN 0-87893-097-3.
↑ ^7,0 ^7,1 ^7,2 Chapman, A. D., 2005. Numbers of Living Species in Australia and the World
↑ Monster fish crushed opposition with strongest bite ever, smh.com.au
↑ Seilacher, A., Bose, P.K. i Pflüger, F.. «Animals More Than 1 Billion Years Ago: Trace Fossil Evidence from India». Science, vol. 282, pàg. 80–83 [Consulta: 20-08-2007].
↑ Matz, Mikhail V.; Tamara M. Frank, N. Justin Marshall, Edith A. Widder and Sonke Johnsen. «Giant Deep-Sea Protist Produces Bilaterian-like Traces». Current Biology, vol. 18, 18 (2008-12-09), pàg. 1–6 [Consulta: 05-12-2008].
↑ Reilly, Michael (20-11-2008). "Single-celled giant upends early evolution", MSNBC. Revisat el 05-12-2008.
↑ Brusca, R. C. & Brusca, G. J., 2005. Invertebrados 2ª edición. McGraw-Hill-Interamericana, Madrid (etc.), XXVI+1005 pp. ISBN 0-87893-097-3.
↑ N. H. Putnam, et al.. «Sea anemone genome reveals ancestral eumetazoan gene repertoire and genomic organization». Science, vol. 317, 5834, pàg. 86–94.
↑ Wang, X.; Wang, Xiujuan; Lavrov Dennis V.. «Mitochondrial Genome of the Homoscleromorph Oscarella carmela (Porifera, Demospongiae) Reveals Unexpected Complexity in the Common Ancestor of Sponges and Other Animals». Molecular Biology and Evolution, vol. 24, 2 (27-10-2006), pàg. 363–373 [Consulta: 19-01-2008].

Bibliografia

Vegeu també

Enllaços externs

Questions for article: alpaca skeleton, 7 layers of animal taxonomy, acanthocepalosis, acanthocephalos, acanthocephalos wikipedia, acanthocephalos y su nutricion, acelomorfos, acelomorfos importancia, affinities of rotifera, alimentacion de siphanoptera, amphibyano picture

Animal

Taula de continguts