Guerra:

La guerra és l'enfrontament entre països o entre altres organitzacions armades, amb l'ús de violència i d'armes. Encara que des de sempre hi ha hagut enfrontaments entre col·lectius humans, la guerra oficialment considerada com a tal, amb la participació d'exèrcits i amb objectius complexos del saqueig que motiva la incursió en concret, comença amb l'aparició dels primers imperis orientals, que ja utilitzen cavalleria i armament elaborat.

La guerra ha estat molts cops la causa de la mort de milers d'éssers humans, de l'aparició de moltes malalties, d'epidèmies com la pesta, de fam generalitzada i d'altres mals. Quan la guerra es fa en contra de les lleis internacionals, hom parla de crim de guerra. D'altra banda, existeix la distinció entre conflictes armats i guerres. D'acord amb aquest punt de vista, un conflicte només seria una guerra si els bel·ligerants han fet una declaració formal de guerra. La guerra parteix de la visió més extrema de què la finalitat justifica els mitjans.

Al llarg de la història, hi ha hagut guerres pel control dels recursos naturals, per raons religioses o culturals, per mantenir o canviar equilibris de poder, per qüestions de legalitat, per tal de dirimir disputes econòmiques, territorials o altres causes. Normalment, les raons que porten a la guerra entre dos estats són complexes, però generalment té una influència important el factor econòmic.

Des del punt de vista militar, en la guerra l'objectiu és la victòria sobre l'enemic. Per això, cal establir una superioritat tecnològica (armament) i humana, que obligui al contrari a la rendició o a proposar un armistici. La pràctica totalitat de guerres causen un gran nombre de víctimes, no només entre els combatents, sinó també entre la població civil. A més, les guerres donen lloc també a greus violacions dels drets humans. Tot i que s'han establert convenis internacionals per limitar la mortaldat causada en les guerres, i garantir un tracte digne als presoners, en la pràctica, molt sovint aquestes convencions s'ignoren.

Definicions i conceptes

L'Institut Internacional de Recerca de la Pau,^[1] una institució ubicada a Suècia, defineix la guerra com a tot aquell conflicte armat que compleix dos requisits:^[2]

Es pot parlar d'una guerra lícita des d'un punt de vista moral. En aquest cas cal distingir si la guerra en general pot ser lícita, i si es garanteixen les condicions requerides. Des d'un punt de vista filosòfic s'entén que la guerra no és necessàriament il·lícita. Existeix el dret d'autodefensa o de legítima defensa contra l'enemic exterior quan ataca injustament a un poble. Si es nega aquest dret de legítima defensa s'enforteix la posició de l'agressor i es posa en perill la pau dels pobles. Tanmateix perquè una guerra pugui tenir una licitud ètica, hi ha una sèrie de condicionants. Que existeixi:

La defensa del bé públic preval sobre qualsevol dret de l'agressor i fins i tot sobre els riscos que puguin tenir els propis súbdits agredits. Però es considera il·lícita la matança injusta.

Des d'aquest mateix punt de vista filosòfic es considera que el moviment a favor de la pau es fa creditor del més alt reconeixement. Aquest moviment és difusor d'un esperit pacifista, d'un enteniment i comprensió entre els pobles. El seu fi ètic i moral és aconseguir la pau i els acords sense vessament de sang.

Història de la guerra

Abans de l'arribada de les primeres civilitzacions, és molt probable que la guerra consistia en actes o incursions a petita escala. La meitat de les persones trobades en un cementiri de Núbia que es remunta a uns 12.000 anys, havien mort per un acció violenta entre grups d'humans.^[3] Amb el sorgiment dels primers estats, ara fa uns 5.000 anys,^[4] l'activitat militar s'ha anat estenent i desenvolupant a la major part del món. L'adveniment de la pólvora i l'acceleració dels avenços tecnològics van conduir al que ja es pot anomenar guerra moderna.

Sobre el tipus de guerres que es produïren abans de l'existència de les civilitzacions, Lawrence H. Keeley opina que aproximadament el 90-95% de les societats conegudes al llarg de la història participaren, com a mínim de manera ocasional, en accions de guerra,^[5] i molts ho feien de manera constant.^[6] A Europa occidental, des de finals del segle XVIII, s'han produït més de 150 conflictes i prop de 600 batalles.^[7]

Segons el Human Security Report de l'any 2005, s'ha documentat una disminució significativa en el nombre i la gravetat dels conflictes armats des de finals de la Guerra Freda, a la dècada del 1990. No obstant això, les proves examinades en l'edició del 2008 del Centre per al Desenvolupament Internacional i la "Gestió de Conflictes de la Pau i els Conflictes", indica que la disminució general dels conflictes s'havia estancat.^[8]

Tractadistes

El general xinès Sunzi en la seva cèlebre obra L'art de la guerra, afirmava que calia guanyar la guerra abans que fos declarada, abans que existís en si mateixa. En aquest aspecte, el cèlebre general exposaria en una simple frase la seva concepció de quin era el caràcter de la guerra: "La guerra, és el Tao de l'engany". D'aquesta manera, pretendria establir que l'estrateg virtuós havia de basar totes les seves decisions militars, buscant primerament distreure l'atenció de l'enemic en els elements més importants de la seva posició, i de no tenir-los, inventar el que fos necessari. El pensament de Sunzi, deixaria una profunda empremta en el pensament militar modern, no només en reconeguts pensadors, sinó també en grans estrategues com Napoleó Bonaparte, que en la victoriosa batalla d'Austerlitz aplicà els preceptes de l'engany.

El concepte de "guerra justa" va ser presentat sistemàticament per Tomàs d'Aquino a l'obra Summa theologiae. Per la seva part, Erasme de Rotterdam, el reconegut humanista renaixentista, definia la guerra amb la frase "Dulce bellum inexpertis est", que en la traducció al català seria: "La guerra és dolça per als inexperts". També cal destacar l'historiador àrab Ibn Khaldun, un avançat del seu temps en camps disciplinars com la historiografia i la sociologia,^[9] que per primera vegada va fer una aproximació a les causes materials de la guerra.

Karl von Clausewitz, en la seva obra Vom Kriege (De la guerra), pensava que la guerra moderna és "la continuació de la política però per altres mitjans" i que la fi de la mateixa era "desarmar l'enemic", no exterminar-lo; d'aquí va néixer el concepte de desarmament mutu, que impossibilita tota guerra i dóna pas a la política. La guerra seria doncs un "acte polític", i aquesta manifestació posava en joc el que ell considerava l'únic element racional de la guerra.

Efectes de la guerra

En els soldats

Amb base en xifres del cens de 1860, el 8% dels homes blancs entre 13 i 43 anys van morir durant la Guerra Civil dels Estats Units, xifres que corresponen a un 6% del Nord i un 18% de població que pertanyien als estats del Sud.^[10] Dels 60 milions de soldats europeus que es van mobilitzar a la Segona Guerra Mundial, 8 milions van morir, 7 milions van quedar discapacitats de manera permanent, i 15 milions van resultar greument ferits.^[11]

Durant la retirada de Napoleó de Moscou i Rússia, van morir més soldats francesos a conseqüència del tifus que per l'acció dels russos.^[12] Felix Markham opina que uns 450.000 van creuar el riu Neman el 25 de juny de 1812, dels quals menys de 40.000 van tornar a creuar-lo d'alguna manera, així com formant part d'un destacament militar recognoscible. ^[13] Entre 1500 i 1914 van morir més soldats pel tifus que a conseqüència de totes les accions militars.^[14] A més, si no fos pels avenços de la medicina moderna, encara a les guerres hi hauria milers de morts més per malaltia i altres tipus d'infeccions que les conseqüències de la guerra provoca.

En la població civil

Moltes guerres han estat la causa de despoblaments significatius. Per exemple, a Europa, durant la Guerra dels Trenta Anys, la població dels estats alemanys es va reduir en un 30%.^[15]^[16] A Alemanya, els exèrcits de Suècia podrien haver destruït uns 2.000 castells, 18.000 pobles i 1.500 ciutats, un terç de totes les ciutats d'Alemanya.^[17]

Les estimacions sobre el total de baixes de la Segona Guerra Mundial varien, però la majoria indiquen una xifra orientativa d'unes 60 milions de persones que van morir a la guerra, entre els que es calcula que al voltant d'uns 20 milions eren soldats, i uns 40 milions civils.^[18] La Unió Soviètica va perdre al voltant de 27 milions de persones durant la guerra, fet que representa gairebé la meitat de les víctimes de la Segona Guerra Mundial.^[19] El major nombre de morts civils en una sola ciutat va ser de 1,2 milions de persones que moriren durant els 872 dies del setge de Leningrad.

En l'economia

Una vegada que una guerra acaba, les nacions que perden sovint han de pagar reparacions de guerra a les nacions victorioses. En alguns casos, la terra passa sota poder de les nacions victorioses. Per exemple, el territori d'Alsàcia-Lorena ha estat objecte d'intercanvis entre França i Alemanya en tres ocasions diferents.

Generalment, la guerra està molt relacionada amb aspectes econòmics, i moltes guerres es basen, parcialment o completament, en raons econòmiques; un exemple clar va ser la Guerra Civil dels Estat Units. En alguns casos, la guerra ha estimulat l'economia d'un país; així, la Segona Guerra Mundial s'acredita sovint amb treure als Estats Units de la Gran Depressió. Però el fet més normal és que la guerra només serveix per danyar l'economia dels països involucrats; és el que succeí amb les guerres de Lluís XIV, la guerra franco-prussiana, i la Primera Guerra Mundial, per posar alguns exemples. La participació de Rússia en la Primera Guerra Mundial va tenir un fort peatge per a l'economia russa, que gairebé es va desplomar i va contribuir en gran mesura a l'inici de la Revolució Russa de 1917.

Una de les il·lustracions més crues dels efectes de la guerra sobre les economies és la Segona Guerra Mundial. La Gran Depressió de la dècada del 1930 va acabar quan les nacions van augmentar la producció de materials de guerra i van estimular l'arribada del conflicte militar.^[20] El cost financer de la Segona Guerra Mundial s'estima al voltant d'un bilió de dòlars a tot el món,^[21]^[22] i ha estat la guerra més costosa des del punt de vista econòmic, així com des de la perspectiva de vides humanes.

Els danys a la propietat produïts a la Unió Soviètica a causa de la invasió alemanya es va estimar en un valor de 679 milions de rubles. Els danys van consistir en una combinació de destrucció total o parcial de 1.710 ciutats i pobles, 70.000 aldees i caserius, 2.508 edificis de l'església, 31.850 establiments industrials, 40.000 quilòmetres de vies fèrries, 4.100 estacions de tren, 40.000 hospitals, 84.000 escoles i 43.000 biblioteques públiques.^[23]

Dades sobre guerres

Llista de les guerres més sagnants

Aquesta és una llista de les guerres que han generat més de 200.000 morts. Aquestes xifres inclouen les morts de civils a causa de malalties, la fam, les atrocitats, etc., així com les morts de soldats en batalla.