Jerusalem

Article in other languages:

• Jerusalem_(flertydig)
• Jerusalem_(Begriffsklärung)
• Jerusalem_(disambiguation)
• Jérusalem_(homonymie)
• ירושלים_(פירושונים)
• Jerusalem
• エルサレム_(曖昧さ回避)
• Jerusalem
• Jerusalém_(desambiguação)
• Иерусалим_(значения)
• Jerusalem_(olika_betydelser)

ירושלים
Yeruixalàyim / al-Quds

(En detall)
Localització
Districte • Subdistricte	Jerusalem Jerusalem
Superfície	123 km²
Altitud	580 m
Població (2004)   • Densitat	706.400 hab. 5.743,09 hab/km²
Coordenades	31° 46′ 00″ N, 35° 13′ 60″ E / 31.766667, 35.23333(i) 31° 46′ 00″ N, 35° 13′ 60″ E / 31.766667, 35.23333
Tipus de municipi	Ciutat
Web	http://www.jerusalem.muni.il

Jerusalem (hebreu: יְרוּשָׁלַיִם -Yeruixalàyim, llatí Hierosolyma, grec: Ιεροσόλυμα, -Ierosólyma- o Ιερουσαλήμ, -Ierusalēm-; àrab: أورشليم القدس , Urxalim al-Quds (Jerusalem la Santa); transcripció del nom jueu –Urxalim-: أورشليم,) és la capital oficial de l'estat d'Israel des de 1950. És una antiga ciutat, localitzada a l'Orient Mitjà, de molta importància per a les tres principals religions monoteistes del món: el cristianisme l'islam i el judaisme. A causa de l'annexió oficial de la part oriental de la ciutat amb la resta del municipi, acció no reconeguda per l'ONU, la majoria d'Estats van traslladar les ambaixades a Tel Aviv el 1981.

L'estatus de la ciutat és disputat. El 1967, conclosa la guerra dels sis dies, Israel va conquerir Jerusalem Est i la regió de Cisjordània, i va iniciar el procés per unificar els territoris, la qual cosa va fer oficial el 1980. El 1988 Jordània va renunciar a la seva reclamació de Cisjordània, però només reconeixerà el control l'Autoritat Palestina sobre aquestes regions. Els palestins, per altra banda, volen que la ciutat sigui la capital del futur estat palestí.

La ciutat antiga de Jerusalem i les muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Etimologia

L'origen precís del nom hebreu (יְרוּשָׁלַיִם Yeruixalàyim) és incert i els acadèmics n'ofereixen diferents interpretacions. Alguns afirmen que procedeix de les paraules hebrees yeru (ירו), (casa) i xalem o xalom (שלם', pau), fet que vindria a representar que Jerusalem significaria «casa de la pau». Això pot ser degut a que generalment és conegut com la terra de Déu. Una altra interpretació diu que podria fer referència a Salem, un antic nom de la ciutat que apareix al Gènesis.

També, és molt probable que el nom provingui del l'antic déu pagà dels pobles que habitaven aquella zona, Salem "déu del sol ponent", on Jeru-Salem significa "lloc del Déu Salem". Després de la conquesta israeliana aquest nom va perdre el seu significat original. Al segle XIV a.C., quan van aparèixer a Canaan els hebreus, el nom de Salem es va confondre per "Xalom", pau. ^{[cal citació]}

El nom àrab és Al-Quds (القدس), que significa allò sagrat, o més rarament Bayt al-Maqdes (بيت المقدس), Casa d'allò Sagrat. L'estat d'Israel utilitza freqüentment com a denominació en àrab el nom arcaic Urshalim (أورشليم), que no té us en la llengua parlada i molt escàs en l'escrita, o la forma mixta Urshalim Al-Quds'(أورشليم القدس).

El gentilici en català dels habitants de la ciutat de Jerusalem és ''jerosolimità i jerosolimitana o bé jerosolimitans i jerosolimitanes.

Geografia física

Relleu i geologia

El nucli de la Ciutat estava al lloc actualment denominat "Ir David" (Ciutat de David) a la vessant sud de la Muntanya del Temple, limitada per les valls d'Hinnom a llevant i del Tyropeon a ponent, que es junten al sud. Al nord hi ha el cim del Mont Morià, on el rei Salomó construí el Temple de Jerusalem. Anguns segles més tard fou afegit a la ciutat el turó occidental. En temps del Rei Herodes fou aixamplada cap al nord.

• Valls: al nord-oest la vall d'Hinnom, prop de la qual hi ha les tombes del reis a la vall de Jehoixafat, i la vall de Kidron.
• Turons: la ciutat alta o Alta Àgora; Acra (Ciutat baixa); Turó del temple de Jerusalem; i turo de Bezetha o Ciutat nova; un turonet al nord-est del temple es diu Antònia (llatí Antonia) del nom del castell allí construït.

Hidrologia

El subministrament d'aigua sempre ha sigut un dels grans problemes de la ciutat de Jerusalem, com certifiquen la intrincada xarxa d'antics aqüeductes, túnels, estancs i cisternes que s'han trobat a la ciutat.^[1]

Clima

La ciutat es caracteritza per un clima mediterrani, amb estius secs i calorosos, i uns hiverns freds i plujosos. Hi pot haver lleus nevades un parell de cops durant l'hivern, i cada tres o quatres anys (de mitjana) es produeixen nevades importants. El gener és el mes més fred de l'any, amb una temperatura mitjana de 8 °C; per altra banda, els mesos de juliol i agost són els que tenen les temperatures més elevades, amb una mitjana de 23 °C. Les temperatures varien força entre el dia i la nit, i els vespres a Jerusalem són típicament freds, fins i tot a l'estiu. La precipitació mitjana anual és pròxima als 590 mil·límetres, amb les majors precipitacions entre Octubre i Maig.^[2]

Política i govern

Capital d'Israel

La Kenésset, el parlament d'Israel

Israel va proclamar Jerusalem com a capital de l'estat d'Israel l'any 1950, i va instal·lar-hi la seu de la residència presidencial, el Parlament israelià (Kenésset), la Cort Suprema i altres institucions administratives. Com que la ciutat havia estat dividida entre Jerusalem i Jordània després de l'armistici de la Guerra àrab-israeliana de 1948, aquesta declaració de capitalitat només afectava a la part occidental de la ciutat, que era administrada per l'estat d'Israel.

Durant la Guerra dels Sis Dies (1967), Israel va conquistar la part oriental de la ciutat -l'anomenada Jerusalem Est-, i immediatament la va segregar de Cisjordània i la va annexionar de facto a la resta del municipi. El 1980, Israel va englobar dins la seva legislació nacional ambdues parts, est i oest, proclamant-la com la seva "capital eterna i indivisible" mitjançant la Llei de Jerusalem (juliol de 1980). No obstant, el Consell de Seguretat de l'ONU va aprovar la Resolució 478 immediatament després, l'agost de 1980, mitjançant la qual va declarar nul·la la Llei de Jerusalem israeliana i va aconsellar als seus estats membres que situessin les seves ambaixades a Tel Aviv com a mesura de càstig per l'annexió. La majoria, amb l'excepció dels Països Baixos i 12 països hispanoamericans, ja havien traslladat les seves ambaixades a Tel Aviv abans d'aprovar-se aquesta resolució. El Salvador va anunciar el 25 d'agost de 2006 el seu trasllat a Tel Aviv. Paraguai i Bolívia mantenen les seves al suburbi jerosolimità de Mevasseret Zion.^[3] Respecte als Estats Units, el seu Congrés va aprovar una llei el 1995 que declarava que «Jerusalem havia de ser reconeguda com la capital de l'Estat d'Israel; i l'Ambaixada estatunidenca d'Israel haurà de establir-se com a molt tard el 31 de maig de 1999». El trasllat, no obstant, no s'ha dut encara a terme.

Divisió de la ciutat vella

Jerusalem vist des de la muntanya de les Oliveres.

Barri armeni, barri jueu ; barri musulmà ; el Mont del Temple (en hebreu הָר הַבָּיִת Har ha-Bàyit, o Muntanya del Temple, i en àrab الحرم الشريف El-Haram-es-Sherif, o El Santuari Noble; Haret (barri) Bab al-Hitta i barri cristià (Ciutat nova al nord-oest del Mont Sió).

Geografia humana i societat

Demografia

El desembre de 2007, Jerusalem tenia una població estimada de 747.600 —el 64% eren jueus, 32% musulmans, i 2% cristians.^[4] Al final del 2005, la densitat de població era de 5.750,4 habitants per kilòmetre quadrat.^[5][6] D'acord amb un estudi publicat el 2000, el percentatge de jueus dins la població total ha anat decreixent; això s'atribueix a un major taxa de natalitat dels palestins, i a que alguns dels resitents jueus estan deixant la ciutat. L'estudi també va trobar que el 9% dels 32.488 habitants de la Ciutat Vella eren jueus.^[7]

Cultura

Llocs sants per al judaisme, cristianisme i l'islam

El Mont del Temple, on es troben situats el Mur de les Lamentacions i la Cúpula de la Roca, santuaris per al judaisme i l'islam, respectivament.

Jerusalem està considerada una ciutat sagrada per les tres grans religions monoteistes: el cristianisme, el judaisme i l'islam. Per al cristianisme és allà on va predicar Jesús i on va ser crucificat; per al judaisme és allà on el Rei David va establir la capital del Regne d'Israel i el lloc d'assentament de l'Arca de l'Aliança i on el seu fill Salomó va construir el Temple, cap on han de dirigir-se les pregàries; i l'Islam recull d'aquestes religions el caràcter sagrat de la ciutat, a la que miraven els primers musulmans al resar, abans de passar a fer-ho cara a La Meca.

Segons la religió musulmana

• La Cúpula de la Roca: és el temple musulmà més important de Jerusalem. Ubicat al centre del Mont del Temple, és un santuari -no una mesquita- construïda entre els anys 687 i 691 pel novè califa Abd-al-Màlik ibn Marwan, al voltant de la roca en la que Abraham va estar a punt de sacrificar el seu fill Isaac i des d'on Mahoma, mitjançant una "aleya", va ascendir fins al tron d'Al·là en el transcurs d'un viatge nocturn des de la ciutat de Medina.

Segons la religió jueva

• El Mur de les Lamentacions: és el lloc més important per a la religió jueva. Últimes restes del temple jueu construït per Herodes sobre les ruïnes del temple de Salomó. Està composat pel Mur Occidental, secció principal del Mur, ubicat al veïnat jueu de la Ciutat Vella; i pel Petit Mur, extensió del Mur Occidental, situat en un veïnat àrab, que és el lloc d'oració per als jueus de les diferents corrents. El Temple va ser construït en el lloc en el que, segons la tradició jueva, Abraham volia sacrificar el seu fill, Isaac. El Mont del Temple (on avui s'hi troba la Cúpula de Roca i la Mesquita d'Al-Aqsa) està considerat com el punt més sagrat, ja que en ell s'hi trobava el Sanctasantòrum on s'allotjaven les Taules de la Llei.

Segons la religió cristiana

• L'Església del Sant Sepulcre: allí s'hi troba el Calvari on va ser crucificat Jesús, així com el "Sepulcre del Salvador". És el lloc més sant del cristianisme.
• Cenacle: habitació del pis alt on Jesús va celebrar l'Últim Sopar, i on es va aparèixer als apòstols i on aquests van rebre l'Esperit Sant a Pentecostès.
• Basílica de les Nacions o de l'Agonia: ubicada al Mont de les Oliveres, on Jesús va passar els seus últims moments abans de ser detingut.
• Església del Dominus Flevit: des d'allà, Jesús va contemplar la ciutat santa i va plorar per ella el Diumenge de Rams.
• Església del Pare Nostre: lloc on Jesús va ensenyar aquesta oració als seus deixebles.
• Sant Pere a Gallicantu: església que recorda el lloc on es trobava la casa de Caifàs, on va ser jutjat Jesús i on va ser negat per Pere.
• Litostrots: paviment de l'antiga Fortalesa Antònia dels romans on Jesús va ser coronat amb espines i ultratjat pels soldats romans.
• Via Dolorosa: camí que va seguir Jesús amb la creu des de la Fortalesa Antònia fins al Calvari. En ella estan marcades les estacions, i les últimes es troben a la Basílica del Sant Sepulcre.
• Basílica de la Dormició: recorda el lloc on segons la tradició cristiana va morir la Verge, rodejada dels apòstols. A la seva cripta s'hi troba una imatge de la Verge Jacent.
• Església de Santa Anna: en ella, d'acord amb la tradició cristiana, va néixer la Verge Maria.
• Edícula de l'Ascensió: edícula des d'on Jesús va ascendir al cel.

Monuments històrics de la ciutat vella

El Cardo[1], la Ciutat de David[2], el complex del Mont del Templedu Temple, el cementiri jueu del Mont de les Oliveres, amb les Tombes dels Profetesdes Oliviers, les Tombes dels Reis[3], el túnel del Xilóah[4], els Murs del Mont del Temple (inclòs el Mur Occidental o dels Laments)[5], el túnel del Mur Occidental[6].

Història

Un establiment cananeu (dels jebusites suposadament, que eren la tribu que ocupava el lloc) va existir al lloc al tercer mil·lenni aC però no es esmentada la ciutat fins un document egipci del segon mil·lenni. Llavors es deia Urušalim (ciutat de pau). Des vers el 1600 aC els seus reis locals cananeus van reconèixer la sobirania egípcia durant uns tres-cents anys. En aquest temps fou atacada pels habiru, probablement els hebreus que volien instal·lar-se a Canaan.

Segons la Bíblia la ciutat fou conquerida pel rei David abans de l'any 1000 aC i fins llavors era dels jebusites. David la va engrandir i la va declarar capital del regne. El primer temple fou construït per Salomó vers el 960 aC.

Fou atacada pel que la Bíblia anomena Xixak d'Egipte que probablement era Shoshenq I vers el 925 aC. I uns anys després per els àrabs de Zérah (vers 900), i després per les forces combinades de filisteus i àrabs durant el regnat de Jehoram de Judà (vers 849 aC-841 aC) i altre cop després de la derrota del rei Amasies o Amacià (vers 800 aC-780 aC) davant els israelites a Betxémeix.

Durant el regnat d'Ahaz (vers 730 aC-715 aC) fou atacada per Pekah d'Israel i Rezin de Damasc, i poc després, ja en el següent regnat per les forces de Senaquerib d'Assíria (vers 713 aC); vers la meitat del segle VII aC fou segurament ocupada altra cop però el fet no és esmentat a la Bíblia.

Després de la batalla de Megiddo fou conquerida pel faraó Nekau II d'Egipte vers el 609 aC que la va conservar uns dos anys fins que va tornar als babilonis que després de la batalla de Karkemish es van emportar al rei Jehoiakim i a tots els prínceps reials a Babilònia, però després el van retornar al regne com a vassall (605 aC). Després de tres anys el rei es va revoltar (vers 601 aC) i els babilonis van assetjar Jerusalem (598 aC). El rei va morir violentament i fou mostrat a les muralles per convèncer al babilonis de la seva mort i la ciutat fou llavors ocupada pels babilonis (vers 598 aC). El fill del rei, Zedequies o Zedekiah, fou nomenat rei vassall però al cap de deu anys també es va revoltar i Nabucodonosor II va assetjar la ciutat altra cop (587 aC). El Temple de Salomó fou destruït i les muralles demolides i la població deportada a Babilònia. No van poder retornar fins el 537 aC, gracies al rei persa Cir II el gran, que els va permetre també reconstruir el temple.

Després d'Alexandre el Gran (que hi va ser el 332 aC), els ptolomeus i els selèucides, amb Antíoc IV Epifanes (174 aC-164 aC) el temple fou privat dels seus costosos recipients sagrats, el palau incendiat i les muralles demolides i es van aixecar altars als ídols al mateix altar del temple, on es van fer sacrificis. Això va provocar la revolta nacional dels macabeus que van establir el regne independent. Antíoc VII Sidetes (o Evergetes) 138 aC-129 aC, durant el regnat de Joan Hircà ve ocupar la ciutat (vers 135 aC) i les muralles que havien estat restaurades foren altra cop demolides.

Va passar als romans el 63 aC quant hi va entrar Pompeu, segons Estrabó per intervenir en les disputes entre els germans Hircà i Aristòbul II de Judea (fills d'Alexandre Janeu) que es disputaven la successió. Pompeu va destruir altre cop les fortificacions i va cobrir una fosa que s'havia fet per defensar el temple; els tresors del temple no foren tocats, però els va saquejar Crassus el 54 aC en el seu camí cap a Pàrtia. La lluita pel poder entre Antígon, fill d'Aristòbul, i Herodes, fill del governador asmoneu Antípater l'edomita, va permetre als parts saquejar la ciutat (40 aC). El Senat romà va crear el regne de Judea i en fa fer rei a Herodes el gran que només va poder conquerir la ciutat a costa d'un setge en el que fou ajudat pel roma Sosius, lloctinent de Marc Antoni. Herodes el 19 aC va construir el segon temple (i va restaurar el primer) i va erigir o al menys engrandir la fortalesa Antònia. A la ciutat es va construir un teatre i un circ i es van establir jocs cada cinc anys en honor de l'emperador.

Herodes va morir el 4 aC i el seu fill Arquelau de Judea fou deposat el 6 dC i la ciutat fou incorporada a la nova província de Judea, depenent de la província de Síria. El procurador de Judea residia normalment a la fortalesa Antònia però la ciutat de Cesarea i la de Jerusalem compartien la capitalitat. Coponius fou el primer procurador (7) dependent del prefecte de la província de Síria Cyrenius. El procurador Ponci Pilat (26-36) va construir un aqüeducte que fou l'únic monument permanent deixat pels procuradors romans, i que portava l'aigua de les anomenades piscines de Salomó fins a la ciutat .

La Gran Revolta Jueva del 66 va provocar la destrucció del temple el 70 durant el setge de la ciutat per Titus que va tenir ocupats a milers de soldats romans durant cinc mesos (abril a setembre). Vegeu Setge de Jerusalem.

Vers el 130 fou visitada per Adrià que va pensar en restaurar la ciutat i va deixar al seu amic Àquila per supervisar els treballs. Els treballs quedaren aturats durant la revolta nacional de Bar Kokhba, quant fou capital rebel per tres anys, i van intentar restaurar el temple; fou saquejada el 135. La ciutat fou llavors poblada per romans i es va fundar un temple al Júpiter Capitoli, del que la ciutat derivava el seu nom de Julia Aelia Capitolina. El temple i altres instal·lacions religioses paganes (especial la capella de Venus) es van construir amb pedra del temple; el mont Sió fou exclòs de la ciutat.

Sota l'emperador Constantí el gran, Jerusalem, que ja era lloc de pelegrinatge dels cristians, fou dotada de noves instal·lacions per l'emperador i la seva mare. L'església del martiri i la resurrecció fou construïda a partir del 326 i inaugurada el 336.

El 451 el bisbat de Jerusalem fou erigit en Patriarcat.

Justinià I hi va fer també algunes construccions cristianes i hospitals. El 614 fou ocupada pels perses i els jueus foren partidàries dels invasors i van massacrar a la població cristiana. Recuperada pels bizantins fou visitada per Heracli (629) i el patriarca Modest es va cuidar de la restauració de les esglésies i va expulsar als jueus de la ciutat.

El 634 fou atacada pels àrabs i al cap de quatre mesos va capitular davant del mateix califa Omar. Els jueus i cristians van poder practicar la seva religió a canvi d'una taxa; els jueus que havien estat expulsats, van poder tornar a Jerusalem. El Califa Omar per un pacte amb l'emperador bizantí va construir l'anomeda mesquita d'Omar (Masjid Umar).

El 1099 fou conquerida durant la Primera Croada i van morir molts dels seus habitants jueus i musulmans, fundant el Regne de Jerusalem ; el 1187 Saladí la va reconquerir; El 1228, quan es va declarar la Sisena Croada i fins el 1244 va estar en mans de l'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic Frederic II, al que la va cedir Al-Kamil, de la família aiúbida. El 1260 va passar als mamelucs i el 1516 als otomans.

Les tropes britàniques del general Edmund Allenby la van ocupar el 1917 i fou integrada en el Mandat britànic de Palestina. El 1925 s'hi va fundar la Universitat Hebrea. El 1947 les Nacions Unides van recomanar la internacionalització de la ciutat i que fou administrada per l'organisme, però mai es va posar en practica el pla i després de la guerra de 1948 va quedar dividida entre Israel i Transjordània; la secció oest va restar ocupada per Israel, i la secció est de la ciutat (incloent-hi la Ciutat Vella), amb la regió de Cisjordània, va quedar pels àrabs i unida al Regne de Transjordània.

El 1967 Israel va ocupar la part jordana. Israel la va declarar capital del país però això no fou reconegut per la comunitat internacional (només puntualment per alguns països).

Fills il·lustres

• Yasmin Levy

Referències

Enllaços externs

Més informació de Wikimedia:
	[{{localurl:Commons:{{{commons}}}|uselang=ca}} Commons]
	Commons
	[[wikt:{{{wikt}}}|Viccionari]]
	[[q:{{{q}}}|Viquidites]]
	[{{localurl:Wikispecies:{{{species}}}|uselang=ca}} Viquiespècies].
	[[b:{{{b}}}|Viquillibres]]
	[[n:{{{n}}}|Viquinotícies]]
	[[:{{{w}}}:|Viquipèdies]]
	[[s:{{{s}}}|Viquitexts]]
	[[:en:v:{{{v}}}|Viquiversitat]]

• «Pàgina web oficial de Jerusalem» (en hebreu, àrab, anglès).
• «Jerusalemp3, visites virtuals en mp3 al municipi de Jerusalem» (en hebreu, anglès).
• «Lonely Planet - Jerusalem» (en anglès).
• Basic Law: Jerusalem, Capital of Israel, Government of Israel, the Israeli law making Jerusalem the capital of Israel
• Israel Museum, one of Jerusalem's premier art museums
• Yad Vashem, Israeli memorial to victims of The Holocaust
• Hebrew University of Jerusalem, Jerusalem's foremost institution of higher learning
• al-Quds University, "the only Arab university in Jerusalem"

...

More about Jerusalem: hotel jerusalem, jerusalem countdown, jerusalem bible, jerusalem tour, map of jerusalem, from beirut to jerusalem, countdown jerusalem revised updated, account by day day final in jerusalem jesuss last week week, jerusalem vacation,

Questions for article: salomon temppeli, al-aqsa, იერუსალიმი 1099-1187, estimated population of jerusalem at the time of babalonian captivity, herusalen, ierusalim, jeruschalajim map, jeruzalemi, time in ierusalim, wall yerusalem, www.yerusalem